"Es fa més pales que mai la necessitat de construir una alternativa unitària"

Després de la massiva manifestació del 1 de desembre a favor del dret a decidir de Catalunya, Manel Ros, d'En lluita, respon al qüestionari de La Fàbrica sobre la manifestació i les seves conseqüències polítiques.

Quina valoració feu de la manifestació convocada per la PDD el passat 1 de desembre a Barcelona?

La valoració que em fem és molt positiva, sobretot si tenim en compte la massiva participació que va haver-hi. El fet que en pràcticament dos anys hagin tingut lloc dues manifestacions massives pel dret a decidir de Catalunya és políticament un avenç respecte a la lluita pels drets nacionals i pel dret a decidir, que no deixa de ser el dret a l'autodeterminació. En aquest cas va ser una bona oportunitat per lligar la necessitat d'uns serveis públics de qualitat i unes bones condicions laborals amb el dret democràtic de qualsevol poble a decidir per ell mateix el seu futur.

A què respon segons el vostre parer la massiva participació?

Està clar que la massiva participació és una resposta a tots els problemes que ha patit Catalunya aquest últims mesos. Des de l'apagada d'aquest estiu fins al desastre de las obres de l'AVE, que han acabat afectant els ja de per sí malmesos trens de rodalies. La privatització y subcontractació ens han portat a aquesta situació que com sempre ha acabat repercutint en la vida de la gent treballadora. A més, molta gent està començant a percebre que l'Estatut aprovat fa dos anys, alhora de la veritat, no ens està servint per millorar ni els serveis públics ni molt menys la capacitat de decidir. Tot això sumat al fet que partits polítics com IC-V, ERC i CiU van mobilitzar les seves bases per la manifestació fan que la manifestació fos massiva. Amb les eleccions generals a prop CiU ha de començar a ser més bel·ligerant amb el Govern de l'Entesa alhora que ERC i IC-V han de començar a desmarcar-se com a forces polítiques independents del tripartit.

La vostra organització va convocar? Per quin motiu?

Sí, la nostra organització va convocar per la manifestació. Per una banda creiem que s'ha de recolzar una manifestació pel dret a decidir de Catalunya sobre el seu futur i les seves polítiques públiques. Per altra banda era necessari plantejar com a grup de l'esquerra anticapitalista que el problema amb les rodalies i les infraestructures a Catalunya és un problema que sorgeix de les polítiques neoliberals que es porten implementant en aquets país durant dècades, primer amb el governs de CiU i després amb el tripartit. Més enllà de la nostra organització, creiem que era necessari que els diferents grups de l'esquerra radical també dies la seva en la manifestació i es fes visible com alternativa a les polítiques que ens han portat a aquesta situació, tant per part de la dreta catalana com per part del social-liberalisme que representa el govern de l'Entesa.

Com valoreu el manifest que convocava la manifestació?

Al principi, malgrat que enteníem que era important convocar a la manifestació, no estàvem d'acord en signar un manifest on no es parlava en cap moment de la necessitat d'uns serveis públics de qualitat, més enllà del fet, també important, de poder-los gestionar des de Catalunya. Entenem que els problemes que pateix Catalunya en temes de infraestructures no es solucionaran mai mentre continuïn les privatitzacions i es deixi tot en mans del mercat. Al final i gracies a les organitzacions de l'esquerra radical que estaven treballant activament dins la Plataforma Pel Dret a Decidir, s'hi varen afegir algunes referències a la necessitat d'uns serveis públics de qualitat que ens varen semblar suficients per signar-lo. Malgrat tot, des de el nostre punt de vista, ens hagués agradat que el manifest entres més en el problema de les polítiques neoliberals i les privatitzacions fins al punt que una coalició com CiU no s'hagués atrevit a signar-lo. Un manifest amb un caràcter marcadament social hagués servit també per tenir un lema per la manifestació més enfocat a la necessitat de defensar uns transports públics de qualitat.

Com creieu que s'ha de canalitzar aquesta participació massiva? Creieu que justifica i anima a impulsar mobilitzacions que vagin més enllà de l'exigència de més competències?

Seria molt important per la lluita dels drets nacionals i socials de Catalunya que d'aquesta manifestació sorgís un moviment prou fort que es pogués canalitzar més enllà d'una manifestació concreta. Però perquè això es dones hauria de ser un moviment que s'organitzés des d'abaix, independentment del Govern de la Generalitat i deixes clar que els drets nacionals de Catalunya han d'anar lligats als drets socials. Ara mateix intentar que la gent continuï mobilitzada als carrers reclamant els seus drets i intentar lligar les reclamacions nacionals i pel dret a l'autodeterminació amb les socials és un primer pas per anar més enllà de l'exigència de simplement tenir més competències.

Quines conseqüències penseu que tindrà al mobilització en els governs català i espanyol?

Les manifestacions al carrer, sobretot si son massives sempre fan por als governs més enllà de si tenen unes conseqüències immediates o no, el fet de sortir al carrer ja implica en si mateix la idea d'estar més o menys pressionant al govern perquè faci quelcom. Per molt que ho vulguin dissimular tant el govern català com espanyol no poden ignorar el fet que tanta gent surti al carrer, sobretot si tenim en compte que falta poc per les eleccions generals. Per desgracia no podem esperar res de uns governs que amb les seves polítiques neoliberals han estat els causants de la situació actual. Per nosaltres tot el que està passant darrerament fa més palesa que mai la necessitat de construir entre totes les forces de l'esquerra independentista i anticapitalista una alternativa unitària que planti cara a tots aquests governs i que plantegi clarament la necessitat de lluitar pel dret a l'autodeterminació, però també la necessitat d'unir això a la lluita pels drets socials de tots i totes.

Podeu llegir la resta de l'enquesta a diferents organitzacions de l'esquerra independentistes i anticapitalista a La Fàbrica