Por un sindicalismo de base combativo

[També en català]. Con motivo del 1ero de Mayo, Día de los Trabajadores, habrá multitud de manifestaciones sindicales en muchas ciudades del Estado español. Estas manifestaciones son especialmente significativas en tiempo de crisis económica, cuando cientos de miles de trabajadores y trabajadoras están siendo despedidos o ven como degradan sus condiciones laborales. En estas manifestaciones deberían marchar en un lugar destacado los y las trabajadoras de centros en lucha y los desempleados, arropados por los demás.

Manifestaciones que deberían ser unitarias en todas las ciudades y pueblos para mostrar voluntad de cooperación en la acción sindical para que la crisis la paguen los que la han provocado: los capitalistas, y no los y las trabajadoras. Unidad de acción que deje a un lado las siglas y los sectarismos para que se escuchen en una sola voz a trabajadores y trabajadoras.

Sin embargo, en los últimos años, estamos viendo varias manifestaciones sindicales en una misma ciudad durante el 1ero de Mayo. A la manifestación conjunta de los sindicatos mayoritarios, CCOO y UGT, se suman en algunas ciudades las de sindicatos anarcosindicalistas como la CNT y la CGT, y las conocidas como May Day o 1ero de Mayo Alternativo. Una iniciativa internacional que agrupa a activistas sindicales y de los movimientos sociales cansados de la burocratización de los sindicatos mayoritarios.

El origen de estas manifestaciones alternativas es sintomático de la situación actual del sindicalismo ejercido por dirigentes burocratizados. Urge que las cúpulas de los sindicatos mayoritarios abandonen la postura defensiva y colaboracionista con la patronal en la que se encuentran enrocadas. Una actitud negociadora que muestra debilidad y viene provocando un retroceso general de las condiciones laborales. Este fenómeno se refleja en sucesivas reformas laborales firmadas por los dirigentes de CCOO y UGT con la patronal y gobiernos del PP y el PSOE. Estas reformas laborales ahora, en plena crisis económica, están provocando que el paro en el Estado español aumente más que en cualquier otro Estado de la UE. A esta tendencia de fondo se suma que los burócratas de CCOO y UGT firman en acuerdo con la patronal cientos de Expedientes de Regulación de Empleo (EREs), es decir, despidos. Incluso, dirigentes de CCOO y UGT han llegado a recomendar a los trabajadores y trabajadoras en la factoría de SEAT en Catalunya (con la negativa de CGT) que congelen sus sueldos para mantener sus empleos, aceptando así el chantaje de la empresa transnacional en un referéndum manipulado por el miedo. Habría que ver cuál sería la posición de los dirigentes de estos sindicatos si el PP estuviera en el gobierno tomando las mismas decisiones que el gobierno social-liberal de ZP. Frente a la colaboración con empresarios y gobiernos liberales de las cúpulas de CCOO y UGT están muchos trabajadores y trabajadoras de base afiliados a estos sindicatos que no comparten la forma de hacer sindicalismo de los burócratas.

El sindicalismo, ahora más que nunca, debe adoptar una postura combativa que haga frente a los empresarios. Éstos tienen muy claro cómo quieren salir de la crisis y así se lo hacen saber al gobierno: precarizar aún más el mercado de trabajo, despedir a los trabajadores más “conflictivos”, ahorrar costes mediante EREs, deslocalizar la producción, abaratar el despido, etc.

Sin duda, hay que hacer frente a ésta postura explotadora y clasista. En esta línea están organizaciones sindicales combativas y de base como el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), el Sindicato de Comisiones de Base (cobas) o la Intersindical Alternativa de Catalunya que une ha varios sindicatos sectoriales. Además, esta línea es compartida por muchos trabajadores de otros sindicatos, como CCOO y UGT, que critican las actuaciones de sus dirigentes. Es necesario movilizar en las calles, los barrios y los centros de trabajo más allá de un día simbólico como el 1ero de Mayo. Y movilizar desde asambleas de trabajadoras que decidan cómo salir de la crisis. Hay que unificar las luchas que se dan en diferentes empresas como si fueran una sola, con la solidaridad y la conciencia de clase como banderas.

Frente al ataque a los y las trabajadoras hay que responder con movilizaciones y huelgas que insuflen confianza, que generen conciencia de que podemos luchar unidos por mejorar nuestras condiciones de vida. Movilizaciones que lleven a la ocupación de aquellas empresas que cierren para continuar la producción o el servicio mediante la autogestión. Estas movilizaciones deben conducir en una huelga general que ponga a los empresarios en su sitio y que muestre de una vez que el gobierno ZP no gobierna para los trabajadores, sino para los empresarios y los banqueros.

¿Te gusta lo que decimos? Recibe más información sobre En lucha, anticapitalismo y revolución

Podeis leer también nuestra revista de este mes La Hiedra

---------------------

Per un sindicalisme de base combatiu

Amb motiu del 1er de Maig, Dia dels Treballadors, hi haurà multitud de manifestacions sindicals en moltes ciutats de l’Estat espanyol. Aquestes manifestacions són especialment significatives en temps de crisi econòmica, quan centenars de milers de treballadors i treballadores estan sent acomiadats o veuen com degraden les seves condicions laborals. En aquestes manifestacions haurien de marxar en un lloc destacat els i les treballadores de centres en lluita i els desocupats, amb la resta donant-lis suport. Manifestacions que haurien de ser unitàries en totes les ciutats i pobles per mostrar voluntat de cooperació en l’acció sindical perquè la crisi la paguin els que l’han provocat: els capitalistes, i no els i les treballadores. Unitat d’acció que deixi de banda les sigles i els sectarismes perquè s’escoltin a treballadors i treballadores amb una sola veu.

No obstant això, en els últims anys, estem veient diverses manifestacions sindicals en una mateixa ciutat durant el 1er de Maig. A la manifestació conjunta dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, se sumen en algunes ciutats les de sindicats anarcosindicalistas com la CNT i la CGT, i les conegudes com May Day o 1er de Maig Alternatiu. Una iniciativa internacional que agrupa activistes sindicals i dels moviments socials cansats de la burocratització dels sindicats majoritaris.

L’origen d’aquestes manifestacions alternatives és simptomàtic de la situació actual del sindicalisme exercit per dirigents burocratitzats. Urgeix que les cúpules dels sindicats majoritaris abandonin la postura defensiva i col•laboracionista amb la patronal en què es troben enrocades. Una actitud negociadora que mostra debilitat i provoca un retrocés general de les condicions laborals. Aquest fenomen es reflecteix en successives reformes laborals signades pels dirigents de CCOO i UGT amb la patronal i governs del PP i el PSOE. Aquestes reformes laborals ara, en plena crisi econòmica, estan provocant que l’atur a l’Estat español augmenti més que a qualsevol altre estat de la UE. A aquesta tendència de fons se suma que els buròcrates de CCOO i UGT signen d’acord amb les patronals centenars d'Expedients de Regulació d'Ocupació (EROs), és a dir, acomiadaments. Fins i tot, dirigents de CCOO i UGT han arribat a recomanar als treballadors i treballadores a la fàbrica de SEAT a Martorell −amb la negativa de CGT− que congelin els seus sous per mantenir els seus ocupacions, acceptant així el xantatge de l’empresa transnacional en un referèndum manipulat per la por. Caldria veure quina seria la posició dels dirigents d’aquests sindicats si el PP estigués en el govern prenent les mateixes decisions que el govern social-liberal de ZP. Enfront de la col•laboració amb empresaris i governs liberals de les cúpules de CCOO i UGT estan molts treballadors i treballadores de base afiliats a aquests sindicats que no comparteixen la forma de fer sindicalisme dels buròcrates.

El sindicalisme, ara més que mai, ha d’adoptar una postura combativa que faci front als empresaris. Aquests tenen molt clar com volen sortir de la crisi i així li fan saber al govern: precaritzar encara més el mercat de treball, acomiadar els treballadors més “conflictius”, estalviar costos mitjançant EROs, deslocalitzar la producció, abaratir l’acomiadament, etc.

Sens dubte, cal fer front a aquesta postura explotadora i classista. En aquesta línia estan organitzacions sindicals combatives i de base com el Sindicat de Comissions de Base (co.bas), la Intersindical Alternativa de Catalunya que uneix hi ha diversos sindicats sectorials o el Sindicato Andaluz de Trabjadores (SAT) a Andalusia. A més a més, aquesta línia és compartida per molts i moltes treballadores d’altres sindicats, com els de CCOO i UGT, que critiquen les actuacions dels seus dirigents. És necessari mobilitzar als carrers, els barris i els centres de treball més enllà d’un dia simbòlic com el 1er de Maig. I mobilitzar des de les assemblees de treballadors i treballadores que decideixin com sortir de la crisi. Cal unificar les lluites que es donen en diferents empreses com si fossin una sola, amb la solidaritat i la consciència de classe com a banderes.

Enfront l’atac cap als i les treballadores cal respondre amb mobilitzacions i vagues que insuflin confiança, que generin consciència que podem lluitar units per millorar les nostres condicions de vida. Mobilitzacions que portin a l’ocupació d’aquelles empreses que tanquin per continuar la producció o el servei mitjançant l’autogestió. Aquestes mobilitzacions han de conduir a una vaga general que posi als empresaris al seu lloc i que mostri d’un vegada que el govern ZP no governa per als treballadors, sinó per als empresaris i els banquers.

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també la nostra revista d'aquest més L'Heura